GAVIÀ ARGENTAT
(Larus michaellis)
El gavià argentat, a diferència del colom, no és una espècie domèstica,
sinó una au silvestre que s'ha adaptat més recentment als ecosistemes urbans.
El gavià ha après a aprofitar l'aliment proveït pels abocadors d'escombraries i les plantes de compostatge, el que li ha facilitat l'expansió cap a l'interior de Catalunya seguint el curs dels rius principals.
Els gavians nien a penya-segats, però a les àrees urbanes han après a niar a terrats i sostres d'edificis.
Aquest nou costum és la font principal de molèsties als humans per part d'aquesta espècie.
Per al control de la població de gavians, podem emprendre tres grans tipus de mesures:
a.En relació a l'aliment, reduir la quantitat de peix descartat als ports pesquers i clausurar els abocadors d'escombraries amb matèria orgànica, o en tot cas impedir que els gavians hi puguin accedir amb sistemes de dissuasió com ara xarxes i repel·lents visuals i auditius;
b.En relació a la reproducció, dificultar l'establiment a les edificacions humanes amb sistemes de dissuasió com ara fils creuats i repel·lents visuals i auditius
c. Eliminar els nius, ous i polls dels gavians.