20 anys gestionant les aus urbanes

ESP   |  CAT 

ESTORNELLS 

(Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor)

Els estornells pertanyen a dues espècies diferents (però molt semblants i emparentades). 
Són ocells autòctons i silvestres, si bé no es troben al llistat d'espècies autòctones protegides perquè a Espanya se'n permet la caça. 

Mentre l'estornell negre és sedentari, les poblacions d'estornell comú es veuen fortament incrementades a mitjans de tardor per l'arribada de molts individus migradors procedents del centre i el nord d'Europa, que se'n van del nostre país a la primavera. 

Els estornells presenten una dieta molt variada, bàsicament insectívora però que també inclou llavors i fruits.

Això fa que limitar-los l'accés a aliment sigui molt difícil.

A la tardor-hivern els estornells poden causar grans pèrdues econòmiques als cultius.

Si bé els estornells s'alimenten sobretot en zones agrícoles, tenen el costum d'anar a dormir a determinats arbres de les poblacions properes.

Aquest costum genera moltes molèsties als veïns d'aquestes poblacions, tant per la cridòria que generen (al capvespre i a l'albada) com pels excrements que deixen sota l'arbre.

Per a foragitar els estornells d'aquests arbres es poden emprar diversos sistemes:

- Reproducció de crits d'alarma
- Vol de depredadors reals o simulats
- Explosions de propà
- Ús de pirotècnia
- Aplicació de gels repel·lents a les branques.


L'aplicació d'aquests mètodes és efectiva per desplaçar els estornells d'un punt concret, però simplement desplaça
el problema de lloc.

Els estornells nien en cavitats naturals o artificials, sovint fora de les ciutats però també sota les teules dels edificis urbans.

L'enderrocament o recobriment amb malles de cases deshabitades o de murs plens de forats pot dificultar-los de trobar llocs aptes per niar, tot i que difícilment els impedirà de trobar-ne.