Protecció acústica
Les
aus han desenvolupat crits d'alarma que els permeten comunicar la
detecció de depredadors a les proximitats.
L'audició d'aquests crits
transmet un missatge clar i gravat genèticament que desencadena el
comportament de fugida.
La reproducció dels crits d'alarma es fa amb uns
reproductors especials que es poden enganxar al lloc que correspongui i
que funcionen amb bateries o panells solars.
Si els sons s'escolten de
manera regular i sempre al mateix lloc, amb el temps les aus s'hi
habituaran i deixaran de respondre-hi.
Els reproductors es poden
programar per emetre diferents crits i per fer-ho amb una freqüència
irregular, no previsible, de manera que les aus no se'ls esperin.
A més,
es poden canviar de lloc i alternar amb estímuls visuals de manera que
s'eviti l'habituació.
Els sistemes de protecció acústica són efectius
per a protegir temporalment espais relativament reduïts.
Per exemple,
pot ser útil per a foragitar els estornells d'un arbre en particular.
No obstant això, per a la protecció permanent d'edificis o altres espais, la seva eficàcia s'anirà esvaint amb el temps.