QUI SOM
El colom domèstic
(Columba livia)
Els coloms són una espècie principalment granívora que utilitza espais elevats i protegits per a niar, sempre que pot formant colònies.
El colom domèstic té un 'home range' o àrea de campeig força reduït (3-4 hectàrees).
No obstant, quan les fonts d'aliment i d'aigua es troben lluny de la zona de cria, el colom pot fer desplaçaments considerables diàriament. Els adults monopolitzen els millors territoris de cria i alimentació.
Els coloms tenen una gran capacitat de creixement poblacional perquè poden criar als només 6 mesos d'edat i perquè ho poden fer diverses vegades a l'any (fins a més de 4), descansant només de novembre a febrer (tot i que la primavera és l'època de cria principal).
Ponen un nombre reduït d'ous (habitualment 2) i tenen una esperança de vida generalment curta (3-5 anys, tot i que pot arribar a 15).
Els coloms són aus monògames, conformant parelles de per vida.
Objectiu de la gestió dels coloms
El colom domèstic és una espècie amb un gran simbolisme cultural, social i religiós, i per tant l'objectiu no és eliminar-lo dels espais urbans sinó simplement gestionar les seves poblacions de tal manera que podem gaudir de la seva companyia sense patir les conseqüències desagradables (tant per a nosaltres com per als propis coloms) de la seva superpoblació.
Gestió integral de la població de coloms
Actuació sobre l'alimentació
La mesura més adequada i definitiva per a reduir la població de coloms o de qualsevol altre espècie és reduir la quantitat d'aliment disponible. Reduir l'aliment implica conèixer a on i de què s'alimenten els coloms de la nostra població. En alguns casos, les fonts d'aliment poden ser molt concentrades, i evitar l'accés dels coloms a aquestes fonts serà suficient per a la seva gestió. Quan les fonts d'alimentació siguin múltiples i disperses, com ara l'aliment aportat pels veïns als carrers, caldrà fer un gran esforç de sensibilització. Aquesta no serà efectiva pels alimentadors, els quals hauran de ser orientats a alimentar coloms amb aliment tractat amb anticonceptiu o bé a alimentar coloms dels quals en controlem la reproducció.
Actuació sobre la reproducció
En moltes poblacions, bona part dels coloms es reprodueixen en colònies establertes a fàbriques abandonades, edificis vells, monuments històrics, etc. Per tant, si som capaços d'evitar l'accés dels coloms a aquests edificis (amb mesures dissuasives), podem dificultar-los molt la reproducció. Aquest és un sistema barat i eficaç de control de coloms. Quan això no sigui possible, podem endegar altres mesures que incideixin, també, en l'èxit reproductiu. Una d'elles consisteix en la provisió d'aliment tractat amb un producte anticonceptiu. Una altra opció és concentrar els coloms en colomars, on podem punxar o enretirar els ous. Aquests dos mètodes, però, no sempre són efectius.
Captura i eliminació
En un ecosistema natural, els depredadors regulen la densitat de les preses. Quan aquests no hi són, o nosaltres (els humans)actuem com a depredadors capturant una part de la població de les preses cada any, o es produeix un creixement exponencial de la població de preses fins a atènyer una densitat en la qual els recursos disponibles són insuficients. Aleshores es produeix una forta mortalitat per inanició acompanyada de l'expansió de malalties infeccioses. Exactament això és el que passa en les ciutats on no es fa cap gestió dels coloms. I són les grans densitats de coloms, junt amb les seves malalties, les que causen bona part de les problemàtiques socials associades a aquestes aus.
Les activitats de captura s'han de dur a terme només en municipis on hi hagi una sobrepoblació de coloms que generi problemes, i s'han de realitzar a l'inici del programa de control per tal de reduir la mida de la població a uns nivells en els quals sigui possible la seva gestió mitjançant el control de l'aliment i la reproducció. Ara bé, quan la gestió no és efectiva, els programes de captura acaben essent permanents, havent-los d'endegar periòdicament.
Segons la configuració de la ciutat, la distribució dels punts d'alimentació i les característiques de la població de coloms, així com aspectes socials, serà més recomanable la captura dels coloms amb xarxes o amb gàbies, o la combinació d'ambdós mètodes. Les aus capturades, en qualsevol cas, hauran de ser sacrificades de manera indolora i s'eliminaran mitjançant incineració.